dijous, 1 de desembre de 2011

terra promesa


Aspira lentament, separa el paper que embolcalla una mica de tabac picat dels seus llavis, i deixa anar una bola de fum que es barreja ràpida amb el vent del sud. Fa estona que no parla amb el seu company de guàrdia. Contemplen el mar blau pel que es van perdre, alguns segles enrere, navegants somniadors. Dóna la cigarreta al seu company i obre la cartera gastada. Treu un paper rebregat i aquell tros de llapis que encara conserva amb punta. Mira encara l’horitzó i es disposa a escriure.

En aquesta terra,
meva també,
no per roja ni trepitjada,
ni per defensada ni assetjada,
sinó per estimada i anhelada,
en aquesta terra,
vull jo, mar nostra,
viure sens fi.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada