divendres, 4 de novembre de 2011

Magis i JMJ en primera persona

Ha passat el temps i païda, en part, l'experiència d'aquest estiu al Magis i a la JMJ vaig escriure'n una petita crònica personal.
Us la comparteixo:

Loiola
El dia 5 d’agost arribàvem als pobles d’Azpeitia, Azkoitia i Loiola, a Euskadi, uns 3.000 joves d’arreu del món per tal de començar una experiència, un tant desconeguda a priori, que s’amagava rere el paraigües d’una paraula llatina que ens encoratja a anar sempre a més i de millor entrega: Magis.
Tres dies de tallers, conferències, alguna activitat més lúdica… per tal d’anar fent coneixença amb tanta gent de colors, mides i sensibilitats diferents reunits allà per la confiança i admiració cap a Sant Ignasi i la Companyia de Jesús. Foren, també, uns dies de celebració on, per exemple,  el xilè Cristóbal Fones sj va mostrar, amb un intens concert, la força de la música al servei de la pregaria. Tres dies que van concloure amb la celebració de l’eucaristia presidida per Adolfo Nicolás sj, el pare general, amb una colpidora homilia (1) que va pronunciar en castellà, anglès i euskera, i que va ser el tret de sortida per a l’enviament cap a les experiències, encoratjant-nos a viure-les amb el cor atent.

Experiència Magis: Covilhã, Portugal
Així el dilluns 6 d’agost sortíem, encara de nit, de Loiola per arribar al poble o ciutat que durant una setmana ens acolliria per a viure l’experiència Magis. Gairebé 100 experiències començaven distribuïdes entre els estats espanyol, portuguès i francès. Nosaltres trobàvem el que seria casa nostra durant una setmana al centre de Portugal, a la ciutat marcadament universitària de Covilhã. Allà un il·lusionat equip ens acollia a la comitiva formada per espanyols, francesos (amb un iraquià refugiat al nord de França), catalans i txecs.
Totes les experiències Magis compartien cinc pilars: al matí, abans d’esmorzar, pregaria comunitària per començar el dia; celebració de l’eucaristia; cercle Magis – moment de posar en comú l’experiència personal del dia en petits grups –; i abans d’anar a dormir l’examen del dia. El cinquè pilar tenia lloc al llarg de la jornada: l’activitat. En el nostre cas fou una experiència de peregrinatge per etapes al punt més alt de la geografia portuguesa: la Serra da Estrela. Al llarg de les caminades i les descobertes culturals d’una zona rural dedicada a les ovelles, i al seu preuat formatge, varem anar pregant i descobrint tot allò que sorgeix de la tranquil·litat d’esperit i de sortir de la zona de confort material, emocional i espiritual. Buscar, i tenir desig de buscar, més. Aquest temps fèrtil en pregaria i relació humana distesa i directa va ser complicat de mantenir a l’arribada a Madrid. A l’escola de Nuestra Señora del Recuerdo ens vam tornar a reunir tots els participants del Magis per viure un dia de retrobament i celebració i preparar-nos per a la JMJ.

Jornada Mundial de la Joventut
Per poder explicar la JMJ amb sinceritat l’he de dividir en dos moments molt diferenciats: per una banda els quatre primers dies, i per l’altra els dos darrers que varem passar a Cuatro Vientos en l’acte de cloenda. Els primers dies foren xocants a nivell d’activitat i de trobada amb gent. Moltes persones i molt diferents, ritmes i carismes varis que, a vegades, costen d’entendre. Tot i així el volum i la diversitat d’activitats ofertades va fer que valgués la pena viure-ho. També la trobada amb els indignats, moviment que compartim molts dels catalans que ens trobàvem allà, posava de relleu la contradicció que suposa un acte tant multitudinari i econòmicament turbulent. Més enllà dels penosos encontres entre indignats i peregrins – amb la policia com a convidat especial – els fets obliguen a una intensa revisió de l’estat de l’Església en els temps que corren. Recentment hem vist com la Conferència Episcopal Espanyola no ha entès aquesta necessitat i s’ha entromès, un cop més, en la política estatal posant requisits al vot catòlic. Discussions a banda, les JMJ van concloure amb un multitudinari acte celebrat a l’aeròdrom militar de Cuatro Vientos, que va reunir un milió de persones segons l’organització. Un acte logísticament molt mal preparat i pervertit políticament, d’acord. Potser no era l’escenari més còmode, també d’acord. Ara bé,aquesta incompleta radiografia de l’Església que s’esdevingué sobre el polsegós terra de l’aeròdrom no és altra que una voluntat de deixar-se fer per Déu, sovint amb més resistències espirituals i socials de les que haurien de ser, per tal de construir el seu Regne entre nosaltres.


----------------------------------------------------------------------------------------
(1) Podeu trobar les notes de l’homilia al següent enllaç: http://www.magis2011.org/communication/110808_Homily_Father_General_ES_EN_PT.pdf


Trobareu aquesta crònica al proper exemplar de la revista de l'Associació d'Antics Alumnes de Casp

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada