dijous, 14 d’abril de 2011

la res pública

Tal volta et cerco per carrers sense fi, carrers coneguts que són nous. Carrers que s’obren a una nova realitat. Carrers plens de persones amb el rostre brut que empenyen carretons de súper omplerts d’objectes (in)útils. Plens, també, de persones que intenten immortalitzar un moment artificial davant d’algun edifici singular. El moment existeix gràcies al registre gràfic, no gràcies a l’edifici ni a ells. Tal volta surt el sol perquè els ulls, entumits de tanta foscor, es deleixen per acostumar-s’hi de nou. Es posterga l’inevitable. Una onada de nous sons m’inunda, m’atabala però em sedueix i m’atrapa en quelcom indescriptible. Tot torna a començar.