dilluns, 3 de gener de 2011

La república independent del teu cotxe

Juguem al tetris per encabir les maletes quadrades i amb rodes d’una parella de francesos, un franco-argentí amb barba d’una setmana i una catalana de Badalona. La meva motxilla de colònies rebenta els esquemes d’un maleter que, després d’alguns Game Over, acaba cedint. Clau al forat, contacte i motor encès. Resulta que no ho sabíem però anem en un cotxe amb motor de camió, massatge vibratori gratuït. Passem per davant del cementiri del Poblenou on un gat blanc creua davant del cotxe a l’alçada d’un pas zebra. El persegueix una noia amb cara de periodista i, a l’altre cantó de la vorera, una altra l’enganxa amb les cames quan l’animal intentava passar per sota. Dues estudiants, amb la carpeta de la UB enganxada al pit, s’ho miren com si haguessin presidit una escena digna de ser escrita. Conversem amb la distància que no ens permet el seient de darrera del Seat Ibiza. Som tres més els abrics i alguna bossa. Ens expliquem les coses bàsiques per posar-nos en context: què fem, el motiu del viatge i aquestes coses. El camió disfressat de turisme demostra el seu potencial quan l’agulla arriba als 120 km/h, va lleugerament revolucionat, i les obres de davant de casa, que creia no sentiria durant un mes, es transporten a escassos centímetres del meu clatell. Així que la conversa s’acaba i s’obren diaris, apunts de dret mercantil i la blackberry que ja som a França. Cau el sol per l’esquerra de l’autoroute “la catalane”. A la dreta sembla que hi ha el mar. Ressegueixo la costa per veure si és el mar o què coi és. No hi ha cap obertura i la badalonina em fa notar que no hi ha cap barca. Als extrems s’intueixen pobles de la mateixa manera que des de l’Escala es pot intuir, a vegades, Roses. Penso que tornaré a trobar a faltar el mar. Sort que fa uns anys vaig gravar a foc una imatge de la pitiusa menor. Encenc el reproductor d’àudio que m’acaba dient que “sembla mentida, que be que vivíem seguint un estel”.

1 comentari:

  1. Bony any nou guapo!!!! Des de la república independent de casa nostra amb enyor i ganes de tornar-te a veure...
    una abraçada

    ResponElimina